CLASSE D’HISTÒRIA A MARGA PROHENS (I DEMÉS DESPISTATS)
Des que Marga Prohens s’instal·là al Consolat de Mar ara farà 2 anys, a Mallorca el Dia de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust s’ha convertit en un acte de justificació infame de l’ocupació i el genocidi que perpetra el sionisme a Palestina fa més de 75 anys. Tot vinculant la recent onada global de solidaritat propalestina amb un suposat retorn a nivells d’antisemitisme de temps passats (que no recolzà ni tan sols anecdòticament), l’any passat la presidenta aprofità l’acte institucional d’encesa de sis espelmes en homenatge als milions de jueus aniquilats pel nazisme per afegir-ne una més. La setena, fora de context, prengué a la memòria dels israelians assassinats o segrestats durant el Diluvi d’Al-Aqsa del 7 d’octubre de 2023, operació-resposta del conjunt de la resistència palestina davant l’accentuació de la despossessió, el bloqueig (polític i econòmic) i la deshumanització del seu poble al segle XXI. Al…
L’ESPERIT DELS HOMES ÍNTEGRES RECORRE ÀFRICA
Thomas Sankara: Un Líder Revolucionari que Transformarà Burkina Faso Fins no fa gaire existí un país al Sahel que els colonialistes francesos anomenaren Alto Volta i que teòricament guanyà la independència el 1960. Teòricament, ja que fruit de les polítiques imperialistes, igual que a la majoria de països africans, el seu govern ha estat corromput per mitjà de juntes militars que han continuat l’espoli de recursos naturals al servei del colonialisme. No obstant això, a aquesta terra la voluntat d’alguns homes íntegres com Thomas Sankara canvià el rumb de la història. Al 1983, Sankara, fill d’una família humil d’ètnia simil-mossi –de les més pobres d’aquella terra– tengué molt present les arrels a l’hora de prendre decisions com a primer ministre del país, que al poc temps de la seva presidència passà a anomenar-se Burkina Faso (pàtria dels homes íntegres). Inicià un govern revolucionari de tan sols 4 anys que perdura…
LES VEUS DE PALESTINA, EN CATALÀ
Entre totes les vexacions que pateix Palestina —l’ocupació, la despossessió, la fragmentació i dispersió—, n’hi ha una que potser no semblarà la més urgent, però que és cabdal per entendre la seva història moderna: a Palestina no se l’escolta. És igual el que tingui a dir, perquè sempre hi ha qualcú que parla per ella i sobre ella. En aquesta terra «dels missatges del cel a la humanitat», com la va anomenar Mahmud Darwix, són els conqueridors i els seus aliats —no tan sols militars, sinó també intel·lectuals— els que sempre han monopolitzat el discurs. No és casualitat, per tant, que les lectures que podem trobar a les llibreries i biblioteques occidentals no siguin quasi mai de Palestina, sinó sobre Palestina: històries, assajos o reportatges, escrits sovint per europeus i nord-americans, a vegades per israelians crítics i, si hi ha sort, per qualque palestí de la diàspora. Entre aquests llibres,…
“La batalla de Gaza és la batalla de tots nosaltres, com la guerra civil espanyola, la de Beirut el 1982, o la del Líban el 2006”
Traducció al català de l’entrevista a l’antropòloga libanesa i dirigent comunista Leila Ghanem, originalment realitzada per Nines Maestro i publicada a la revista Con-Ciencia de Clase (número 1, hivern, 2024). 1. Per què l’operació militar de Hamàs del 7 d’octubre va commocionar l’Orient Mitjà i el món? Quin és l’impacte històric d’aquell esdeveniment sobre els moviments de resistència de l’Orient Mitjà? No hi ha cap mena de dubte que pel poble palestí, i de fet pel poble àrab, el “Diluvi d’Al-Aqsa” del 7 d’octubre fou una operació militar de proporcions mítiques; en qualsevol cas, sense precedents des de l’ocupació de Palestina el 1948, una espècie d’epopeia llegendària als ulls dels pobles àrabs. Alguns escriptors es remunten a Homer per evocar la imatge de la Ilíada, una llegenda heroica “en què el dèbil aconsegueix derrotar al seu colonitzador en un equilibri de forces inimaginable”. En tan sols dues hores, la major potència d’Orient…
El sionisme i els seus vincles estrets amb l’imperialisme
El 1986 Joe Biden declarava davant un grup de senadors: “és la millor inversió de 3 bilions de dòlars que fem. Si no existís Israel, els EUA haurien d’inventar-ne un per protegir els nostres interessos a la regió”.