Quan els titulars del món sencer anunciaren la guerra de Rússia contra Ucraïna l’any 2022, les bombes ja feia vuit anys que queien a la regió del Donbàs. Encara que l’entrada directa de tropes russes ordenada per Putin el febrer del 2022 representà una escalada important del conflicte, la guerra feia uns quants anys que es disputava. I no era una guerra entre dos països, era una guerra entre dos blocs, entre dos mons.
Als que duim anys veient com els mitjans acostumen a tractar als manifestants d’aquell país, ens començà a fer olor a cremat que molts mitjans, inclòs els de dretes, donassin suport als manifestants de l’Euromaidan cap a finals del 2013. Quan els manifestants violents apareixen com a ‘’freedom fighters’’ als mitjans és que passa alguna cosa. I, efectivament, el que passava era que Occident (amb EEUU-OTAN al capdavant) tenia molt interès en provocar una canvi de govern a Ucraïna que miràs més cap a Europa i menys cap a Rússia. I ho aconseguiren; les protestes violentes de la plaça del Maidan de Kiev, encapçalades per diversos grups d’extrema dreta com Pravy Sektor o Svoboda, expulsaren el president Ianukóvitx del país. Tot i això, les regions de l’est, el Donbàs, més lligades històricament al seu veí (i fins fa poc germà rus) decidiren no participar del canvi de govern i sortiren als carrers a una sèrie de protestes que desembarcaren en l’ofensiva d’Ucraïna contra les seves pròpies províncies ‘’separatistes’’ a la denominada Operació Antiterrorista (ATO).
Un conflicte que en pocs mesos havia matat a més de 10.000 persones i havia submergit a les regions de l’est a una situació humanitària catastròfica. Regions bloquejades pel seu propi govern, que havien d’afrontar l’hivern amb talls de llum i de gas, i que fins i tot registraren morts per inanició. Aquí fou quan vaig decidir anar a veure amb els meus propis ulls què passava a les portes d’Europa (amb el beneplàcit de l’OTAN i els líders occidentals). El que vaig veure fou una població civil durament castigada i atrapada a un tauler de joc en el qual hi havia molts interessos i del qual ningú no sabia quan acabaria la partida. Des del meu primer viatge ja han passat 11 anys, i les bombes encara cauen al Donbàs. Tot seguit, podeu veure alguna de les imatges que vaig captar.
MIKEL OIBAR
Fotoperiodista
Notes:
El Batalló Azov és una unitat militar neonazi, amb més de 2.000 membres venguts de 22 països diferents, fundada l’any 2014 i aquell mateix any integrada a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna, part de l’exèrcit regular. Han rebut demandes internacionals per supremacisme blanc, tortura i crims de guerra, així com enaltiment de simbologia feixista. ↩︎
