“SI DIUS GAZA”: POESIA PALESTINA ACTUAL
El Genocidi,espero que tothom ho sàpiga,no començà, ni acabàamb l’Holocaust. Tariq Luthun Cinc dies abans de ser assassinada per un bombardeig, Hiba Abu Nada, poeta de 32 anys, va escriure: Allà dalt, construïm una nova ciutat:metges sense pacients malalts ni dolls de sang,mestres amb classes no massificades i alumnes eficients,famílies de nova planta, sense dol ni patiment,periodistes que fotografien el cel,poetes que escriuen sobre l’amor etern.Tots ells, tots, són de Gaza.Allà dalt, al cel,una nova Gaza, sense setges,s’hi està bastint ara. Només era el 15 d’octubre del 2023. Des de llavors, l’escalada genocida del sionisme contra el poble palestí, que suma més de 60.000 cadàvers, no ha deixat de prendre al món metges, músics, periodistes, professors, pagesos, peons, fusters, estudiants, fematers, pescadors. Amb ells, amb elles, la humanitat ha perdut centenars d’artistes, escriptores, rapsodes, pensadors i poetes. Un dels més coneguts, Refaat Alareer, deixà escrit el 2011: «Si he de…
L’ÒSCAR DE “NO OTHER LAND”: VICTÒRIA PALESTINA O CONSAGRACIÓ DE LA NARRATIVA COLONIAL?
Traducció de la ressenya del Masar Badil ( Moviment Ruta Revolucionària Alternativa Palestina), publicada originalment en castellà el 3 de març del 2025 a masarbadil.org El documental No Other Land ha guanyat l’Òscar al millor documental llarg, moment que alguns han considerat com una victòria per a la causa palestina en l’escena cinematogràfica mundial. No obstant això, en examinar els detalls de la pel·lícula i el seu context, queda clar que aquest triomf no ha estat tant per la narrativa palestina com per a la figura del director israelià Yuval Abraham, qui gràcies a la seva posició dins del sistema occidental i israelià atorga al film la legitimitat necessària per arribar a la plataforma dels Òscar. No podem ignorar que Abraham, malgrat ser un simpatitzant de la causa palestina, també és part del sistema colonial que va generar la Nakba i el que va seguir: el desplaçament, l’ocupació i l’assentament. Aquest director viu en…
LES VEUS DE PALESTINA, EN CATALÀ
Entre totes les vexacions que pateix Palestina —l’ocupació, la despossessió, la fragmentació i dispersió—, n’hi ha una que potser no semblarà la més urgent, però que és cabdal per entendre la seva història moderna: a Palestina no se l’escolta. És igual el que tingui a dir, perquè sempre hi ha qualcú que parla per ella i sobre ella. En aquesta terra «dels missatges del cel a la humanitat», com la va anomenar Mahmud Darwix, són els conqueridors i els seus aliats —no tan sols militars, sinó també intel·lectuals— els que sempre han monopolitzat el discurs. No és casualitat, per tant, que les lectures que podem trobar a les llibreries i biblioteques occidentals no siguin quasi mai de Palestina, sinó sobre Palestina: històries, assajos o reportatges, escrits sovint per europeus i nord-americans, a vegades per israelians crítics i, si hi ha sort, per qualque palestí de la diàspora. Entre aquests llibres,…