Aquest article és una traducció autoritzada de “Syria: ‘good’ jihadists slaughter innocents”, publicat originalment el 17 de març a www.marxist.ca per Ben Curry.
Des del desembre, quan el grup islamista Hay’at Tahrir al-Sham (HTS) es va fer amb el poder a Damasc, diplomàtics europeus i dirigents àrabs s’han reunit amb l’ara vestit com a president de República Àrab Síria i ex comandant d’ISIS i Al-Qaida , al-Golani, per rentar la imatge del nou règim, amb l’ajuda de la premsa. Ara veiem la veritable cara dels seus amics de Damasc. Des del divendres 7 de març, els combatents lleials al règim d’al-Golani han arrasat pobles, ciutats i llogarets costaners, duent a terme un pogrom que ha deixat més de 1.200 civils alauites morts; homes, dones i nens assassinats per ser alauites.
El que veiem des del divendres és un atroç pogrom dirigit per les forces de HTS. Els responsables són els imperialistes occidentals i els seus amics reaccionaris de Turquia, Israel i els països del Golf.
Les seves intervencions, el seu finançament, les seves armes, van ajudar a pujar a aquests degolladors al poder. Gràcies a ells, Síria és a punt de caure en un cicle bestial de violència sectària i en una nova guerra civil més sagnant. Sense esperar que s’assequi la sang, els criminals d’Occident estan calcigant la veritat de l’ocorregut per encobrir els seus crims i preparar els seus pròxims passos.
Un pogrom indiscriminat
El 6 de març van esclatar enfrontaments al nord-oest de Síria entre milícies alauites armades i combatents lleials al règim d’HTS. El règim i els seus partidaris es refereixen als primers com a «lleials a Assad». En una declaració de la UE, els assassins d’HTS apareixen com la part perjudicada, i els «romanents» del règim com la part culpable:
«La Unió Europea condemna fermament els atacs recents, pel que sembla perpetrats per elements pro-Assad, contra les forces governamentals provisionals a les zones costaneres de Síria i tota violència contra els civils.»
El fet que molts alauites –que constitueixen el 10% de la població de Síria, concentrada al llarg de la costa– s’hagin aferrat a les armes des de la caiguda d’Assad no hauria de sorprendre a ningú. Qualsevol que pertanyi a un grup ètnic o religiós minoritari a la Síria actual, que valori la seva vida i posseeixi armes, seria boig si hi renunciés.
Després dels enfrontaments a les zones costaneres, al-Golani va anunciar una «operació de pentinat» en les zones urbanes i va enviar més combatents del HTS. Segons Le Monde, a aquesta crida es van unir uns altres, aquesta vegada procedents de mesquites salafistes, que pressionaven a favor de la gihad. El 14 de març, milers de gihadistes armats havien descendit a la zona costanera, entre ells nombrosos combatents estrangers, identificables pel fet que només parlaven en àrab clàssic.
Durant les 72 hores següents, aquestes bandes van massacrar als alauites de manera indiscriminada. Els cadàvers ensangonats s’amuntegaven a les carreteres. Els gihadistes anaven de casa a casa, robant or, cotxes i tot el que podien saquejar, i després executaven famílies senceres. Les cases van ser incendiades. Les famílies van intentar amagar-se terroritzades en els soterranis o van fugir a les teulades, on van ser assassinades. Van aparèixer vídeos d’homes alauites obligats a arrossegar-se pel terra i a lladrar com els cans abans de ser afusellats.
Però durant la matança, la premsa occidental ha tingut a bé recordar-nos, una vegada i una altra, que els alauites són la secta a la qual pertany Assad. La BBC afirma sense fonament que es tracta de «zones lleials a l’enderrocat ex líder Bashar al-Assad». La BBC i altres mitjans donen a entendre que no es tracta en absolut d’un pogrom, sinó simplement de «assassinats per venjança» (aquestes són les paraules exactes de la BBC) de caràcter polític dirigits contra els partidaris de l’antic règim.
Es tracta d’una mentida menyspreable. Els grups gihadistes van matar indiscriminadament a qualsevol persona d’origen alauita, inclosos alauites que van passar anys complint condemnes en les presons d’Assad per oposar-se al règim. En nombrosos vídeos que han circulat per les xarxes socials en els últims dies, els combatents d’HTS han deixat ben clar a qui maten i per què: maten als alauites, que en la seva opinió són apòstates.
Com va dir el mateix “president interí” al-Golani el 2015, quan era cap oficial de la filial siriana d’Al-Qaida , els alauites «varen abandonar la religió de Déu i de l’Islam», i la seva única esperança de continuar vius seria «tornar a l’Islam».
«Forces interines de govern» i «faccions violentes»
Per descomptat, el 2015 queda lluny i, des de llavors, al-Golani ha tallat (formalment) els vincles entre el seu grup i Al-Qaida.
Des que HTS va capturar Damasc al desembre, els europeus s’han afanyat a allargar la mà de l’amistat i iniciar relacions diplomàtiques. S’han celebrat nombroses reunions d’alt nivell entre al-Golani i els seus homòlegs europeus.
De fet, només dos dies abans que comencés la sagnia, el president de la Comissió Europea, Costa, es va asseure somrient al costat del propi al-Golani. Sense un pèl d’ironia, li va donar el suport del bloc: «La UE està plenament compromesa amb el suport a la transició democràtica, pacífica i integradora a Síria». Això es va produir poques setmanes després de la decisió de la UE de relaxar les sancions a Síria.
Els europeus, per descomptat, cerquen alguna cosa d’al-Golani. Què podria ser? Diversos països europeus han deixat de processar les sol·licituds d’asil sirianes des de la caiguda d’Assad, i Àustria fins i tot ha començat a processar als refugiats sirians per a deportar-los a la Síria governada pels gihadistes. Volen acabar amb el milió de refugiats sirians que viuen a Europa des que Occident va destruir el seu país. Ara que hi ha gihadistes «democràtics», «pacífics» i «integradors» al poder al seu país, per què no haurien de tornar?
Repetim, l’imperialisme occidental és responsable del caos actual. Ells van finançar i van armar als grups gihadistes que ara pul·lulen per Síria. Però sempre van disfressar el seu cínic suport a aquesta barbàrie medieval amb la ficció acuradament conreada que hi havia una distinció entre el que ells deien «rebels moderats» i els tipus més «fanàtics» d’Al-Qaida i ISIS; i ara, ens diuen, hem de fer una distinció entre el que és HTS avui i el que era no fa molt temps.
En el vessament de sang des del 6 de març, gran part de la premsa occidental s’ha esforçat per mantenir la mentida que hi ha alguna distinció entre islamistes «bons», al costat dels quals somriuen i emeten declaracions, i «dolents» que duen a terme pogroms. No va ser tant l’acció de les «forces de seguretat governamentals», diuen, sinó la desafortunada iniciativa independent de «faccions violentes».
Però tots els vídeos mostren que els qui duien a terme la matança anaven vestits amb uniformes del govern. Va haver-hi fins i tot casos en els quals es van utilitzar tancs per a disparar projectils directament contra habitatges civils. Aquestes «faccions violentes» formen part de l’exèrcit, d’HTS i de l’ecosistema de grups gihadistes armats que conformen les forces sobre les quals es basteix el règim actual.
Des de llavors, al-Golani ha anunciat una «recerca completa» dels assassinats: realment ha après totes les frases que ha d’aprendre un polític respectable! Els resultats d’aquesta «operació de pentinat» han estat dolents per a les relacions públiques i per a la diplomàcia. És probable que al-Golani no pretengués desfermar un pogrom quan va enviar als gossos de presa gihadistes a les zones alauites. Però no té tot el control.
El fet és que això no és més que Al-Qaida al poder, però amb un altre nom, amb una figura a mesura que deu ser font desconcert i irritació per a bona part de les files gihadistes, que fan el que volen de totes maneres.
Ara què?
Més enllà del que ell diria «excessos» de la campanya, al-Golani i el règim estan molt contents amb els resultats de l’operació a la costa occidental. Però, quins són aquests resultats? Després de la mort d’uns 250 combatents de tots dos bàndols, les milícies alauites han estat expulsades de les zones urbanes, juntament amb 100.000 civils. La majoria s’han amagat a terrenys muntanyencs o als densos boscos al llarg de la costa.
No deixaran de lluitar, i molts més s’hauran convençut que, per sobreviure, és necessari prendre les armes. Lluny de pacificar la regió, és probable que estimuli el creixement de les milícies ètniques a les zones costaneres i més enllà. S’acosta una guerra civil.
Al voltant d’aquest embolic sagnant hi ha els imperialistes amb els seus ganivets esmolats per trossejar Síria, i un altre conflicte amenaça amb convertir Síria en un teatre de guerra, carnisseria i partició: el que enfronta Turquia i Israel.
Hem vist la gran hipocresia dels europeus –els encantadors europeus liberals i humanitaris– que han coquetejat incessantment amb al-Golani des que va prendre el poder. Però el principal poder rere Damasc ara és Erdogan, Turquia.
Durant anys ha jugat amb cautela. Ha fet equilibris entre Rússia i els Estats Units per impulsar els seus interessos. Aquests, sobretot, impliquen projectar el poder i la influència turca sobre la frontera amb Síria, utilitzant grups com HTS com a proxys.
Al desembre, l’Administració Biden estava gairebé amb tota seguretat al corrent de l’ofensiva, i tant si l’aprovà com si no, almenys no intervingué per aturar-la. De fet, immediatament abans de l’ofensiva de HTS, un comandant de l’Exèrcit Sirià Lliure recordà que els serveis d’intel·ligència britànics i estatunidenques li van dir: «Tot és a punt de canviar. Aquest és el vostre moment. O cau Assad, o caieu vosaltres».
No obstant això, amb Trump al poder, els Estats Units han adoptat un to molt diferent del dels europeus, condemnant «els terroristes islamistes radicals, inclosos els gihadistes estrangers, que van assassinar a persones a l’oest de Síria els últims dies», tot afegint que estan «amb les minories religioses i ètniques de Síria, incloses les seves comunitats cristianes, druses, alauites i kurdes». Per part seva, Trump només vol sortir de Síria.
També els israelians han sortit en defensa de la població alauita. Imaginau: Israel protesta contra la neteja ètnica!
Hipocresia de primer ordre. El genocidi d’Israel a Gaza, recolzat pels Estats Units –que va distreure i afeblir als principals suports d’Assad, l’Iran i Hezbollah– va ser la causa immediata de la caiguda del règim d’Assad. La guerra va crear les condicions favorables per HTS, que llavors va ser capaç de trepitjar la porta del règim d’Assad, que s’havia podrit internament. L’imperialisme israelià, per les seves accions, també és culpable del destí al qual ara s’enfronten els alauites.
De fet, Israel només utilitza la retòrica sobre la «defensa de les minories ètniques» per dur a terme una apropiació de terres al sud de Síria, on ha ocupat territori més enllà dels Alts del Golan, amb el pretext que són allí per «protegir» els drusos. El règim israelià també ha permès recentment als drusos sirians travessar la frontera per treballar a Israel, que compta amb població drusa al nord del país.
Pel que sembla, Israel i Estats Units han arribat a un acord sobre Síria que permetria als israelians romandre allí indefinidament, possiblement com una concessió a Netanyahu després que Trump obligués als israelians a acceptar un alto el foc a Gaza.
Però les ambicions d’Israel a Síria van més enllà d’acaparar terres. A Israel li interessa una Síria feble i dividida, la qual cosa va directament en contra de l’ambició de Turquia de consolidar el domini del règim d’HTS sobre les zones alauita i kurda.
Segons fonts que van parlar amb Reuters, Israel ha demanant als russos que mantinguin les seves bases a les zones costaneres de Síria, i pressionen igualment als estatunidencs perquè els demanin que es quedin, amb la finalitat de (i cito) «contenir a Turquia». En un pròxim conflicte amb HTS, i darrere d’ells amb Turquia, veuen als russos com a aliats potencials.
Com que Trump vol sortir de Síria, és possible que secundi que els russos quedin per intentar mantenir a Turquia i HTS a ratlla. La pregunta més pertinent potser és si els russos voldran quedar-se. No obstant això, conserven importants bases, precisament a zones de majoria alauita: una base aèria prop de Latakia i, més important, un valuós port mediterrani prop de Tartús. En qualsevol cas, Rússia i Estats Units han fet una crida conjunta per convocar una sessió a porta tancada del Consell de Seguretat de l’ONU.
A l’actualitat, sembla que els esdeveniments condueixen a una major deterioració de les relacions i a un possible enfrontament dins de Síria entre Turquia, Israel i els seus respectius proxys, fet que cada vegada comenten més analistes a nivell internacional.
L’imperialisme ha infligit agonies horribles al poble de Síria. Tret que aquest sistema sigui enderrocat, a tot Orient Mitjà i al món, amenaça amb horrors que fins i tot els superen. Assassinats en massa, lluites ètniques, noves intervencions imperialistes, desplaçaments, fam i mort és el que ofereix aquest sistema.
Els treballadors i els pobres han d’unir-se en línies de classe, superant les divisions ètniques i religioses, per a enderrocar a tots els règims reaccionaris que assolen la regió i tombar l’imperialisme. Només una Federació Socialista d’Orient Mitjà pot oferir l’esperança de posar fi al turment al qual se sotmet permanentment als pobles de la regió.
Ben Curry
Internacional Comunista Revolucionària
