“L’antiimperialisme dona ímpetu al socialisme si no deixa de lluitar enmig de la batalla i si no arriba a un acord amb l’imperialisme.”
Publiquem aquesta entrevista a Ghassan Kanafani, brillant escriptor i militant del Front Popular per l’Alliberament de Palestina, per engrescar la reflexió i la pràctica antiimperialista a Mallorca. Les companyes de Samidoun, xarxa de presos polítics palestins, ens han cedit el text en anglès, originalment publicat en àrab al nombre 36 de la revista Shu’un Filastiniyya (Afers Palestins), de juliol de 1974. Entrevista publicada per primer cop: amb el màrtir Ghassan Kanafani Shu’un Filastiniyya ha obtingut el text complet d’una conversa privada inèdita realitzada per un escriptor suís especialitzat en la literatura de Ghassan Kanafani. Feta unes poques setmanes abans de l’assassinat del màrtir de la resistència palestina [N. del T.: a mans del Mossad], aquesta entrevista va passar a formar part de l’estudi acadèmic d’aquest escriptor sobre el treball literari de Ghassan Kanafani. Ghassan, em pots contar alguna cosa sobre la teva experiència personal? Penso que la meva història reflecteix…
GHASSAN KANAFANI: NO HI HA LLUITA PALESTINA SENSE CONSCIÈNCIA DE CLASSE, SENSE CULTURA O SENSE IDENTITAT NACIONAL
L’escriptor puntal de la literatura àrab fou assassinat el juliol de 1972 pel Mossad Ghassan Kanafani va ser i és, cinc dècades després del seu assassinat, un dels grans puntals de la resistència palestina. Aquest paper no sols li és atribuït per la seva tasca política i fundacional en el moviment nacionalista i en el marxisme-leninisme palestins, sinó perquè sense la seva feina com a defensor de les arts, la cultura i la identitat palestines, la reivindicació del retorn d’un poble no significaria el que significa avui. Kanafani va néixer a Acre el 8 d’abril de 1936. La seva família es mudà a Haifa pocs anys després. Allà, com altres centenars de milers de palestins, el Ghassan de 12 anys fou expulsat de la llar a punta de fusell en el que es coneix com la Nakba, la Catàstrofe, l’any 1948. Quan les forces paramilitars sionistes entraren violentament a les…
UNA MASSACRE PARADIGMÀTICA D’UN GENOCIDI
Els darrers dos anys d’intensificació de la colonització sionista de Palestina (a Gaza i a Cisjordània, on Israel acaba d’autoritzar 22 assentaments il·legals més [1]) ha posat de nou damunt la taula l’etern debat sobre si les atrocitats d’Israel són pràctiques genocides, si és més adequat parlar de neteja ètnica, o si amb massacre ja n’hi ha prou. Els més de 60.000 assassinats que computa Gaza, el fet que més de la meitat siguin dones i infants i l’ús de la fam extrema com a arma d’aniquilació que ens arriben d’una Gaza enrunada no haurien ni de fer-nos dubtar que les tres paraules descriuen diferents graus de la barbàrie que pateixen (i resisteixen!) els palestins a mans de l’exèrcit israelià. Tanmateix, a l’hora de definir el context global és important que tenguem en ment les conseqüències que seguiren al mateix debat en ocasions anteriors o en els seus processos de…
“SI DIUS GAZA”: POESIA PALESTINA ACTUAL
El Genocidi,espero que tothom ho sàpiga,no començà, ni acabàamb l’Holocaust. Tariq Luthun Cinc dies abans de ser assassinada per un bombardeig, Hiba Abu Nada, poeta de 32 anys, va escriure: Allà dalt, construïm una nova ciutat:metges sense pacients malalts ni dolls de sang,mestres amb classes no massificades i alumnes eficients,famílies de nova planta, sense dol ni patiment,periodistes que fotografien el cel,poetes que escriuen sobre l’amor etern.Tots ells, tots, són de Gaza.Allà dalt, al cel,una nova Gaza, sense setges,s’hi està bastint ara. Només era el 15 d’octubre del 2023. Des de llavors, l’escalada genocida del sionisme contra el poble palestí, que suma més de 60.000 cadàvers, no ha deixat de prendre al món metges, músics, periodistes, professors, pagesos, peons, fusters, estudiants, fematers, pescadors. Amb ells, amb elles, la humanitat ha perdut centenars d’artistes, escriptores, rapsodes, pensadors i poetes. Un dels més coneguts, Refaat Alareer, deixà escrit el 2011: «Si he de…
L’ÒSCAR DE “NO OTHER LAND”: VICTÒRIA PALESTINA O CONSAGRACIÓ DE LA NARRATIVA COLONIAL?
Traducció de la ressenya del Masar Badil ( Moviment Ruta Revolucionària Alternativa Palestina), publicada originalment en castellà el 3 de març del 2025 a masarbadil.org El documental No Other Land ha guanyat l’Òscar al millor documental llarg, moment que alguns han considerat com una victòria per a la causa palestina en l’escena cinematogràfica mundial. No obstant això, en examinar els detalls de la pel·lícula i el seu context, queda clar que aquest triomf no ha estat tant per la narrativa palestina com per a la figura del director israelià Yuval Abraham, qui gràcies a la seva posició dins del sistema occidental i israelià atorga al film la legitimitat necessària per arribar a la plataforma dels Òscar. No podem ignorar que Abraham, malgrat ser un simpatitzant de la causa palestina, també és part del sistema colonial que va generar la Nakba i el que va seguir: el desplaçament, l’ocupació i l’assentament. Aquest director viu en…
LES VEUS DE PALESTINA, EN CATALÀ
Entre totes les vexacions que pateix Palestina —l’ocupació, la despossessió, la fragmentació i dispersió—, n’hi ha una que potser no semblarà la més urgent, però que és cabdal per entendre la seva història moderna: a Palestina no se l’escolta. És igual el que tingui a dir, perquè sempre hi ha qualcú que parla per ella i sobre ella. En aquesta terra «dels missatges del cel a la humanitat», com la va anomenar Mahmud Darwix, són els conqueridors i els seus aliats —no tan sols militars, sinó també intel·lectuals— els que sempre han monopolitzat el discurs. No és casualitat, per tant, que les lectures que podem trobar a les llibreries i biblioteques occidentals no siguin quasi mai de Palestina, sinó sobre Palestina: històries, assajos o reportatges, escrits sovint per europeus i nord-americans, a vegades per israelians crítics i, si hi ha sort, per qualque palestí de la diàspora. Entre aquests llibres,…