Tots hem vist la meravellosa idea de Santiago Abascal, president de Vox, que ha suggerit la deportació de vuit milions de migrants i fills de migrants. És a dir, marcar-se un Donald Trump en Spanish edition, potser per complir el seu somni americà. Arran d’aquesta gran idea, han sorgit diferents postures, però n’hi ha dues que vull destacar: la dels fatxes i la dels “progres”.
Els fatxes, clarament, hi estan d’acord: «Espanya és per als espanyols». Però… qui són els espanyols? Perquè quan una persona racialitzada (sempre que no sigui bona jugant a futbol) que ha viscut tota la vida aquí diu que és espanyola, es posen les mans al cap i la titllen d’immigrant –no estrangera, que no és el mateix! I si una persona independentista diu que no se sent espanyola, també els molesta, i no aturen de repetir-li que sí que ho és, per molt que no vulgui. Hi ha un carnet d’espanyolitat? Uns requisits que s’han de complir? Quins són, exactament? Deixem els fatxes, perquè no hi ha qui els entengui.
Ara bé, el que em fa més gràcia —o més ràbia— és la postura classista disfressada de progressisme. No sé si és cosa del meu algoritme de TikTok, però no aturen de sortir-me vídeos de l’estil: «Si això es fa realitat, qui rentarà el cul als padrins? Qui serà el repartidor que et dugui una hamburguesa fins a ca teva? Qui farà feina al sol a 40 graus recollint fruita perquè puguis gaudir de la teva síndria fresca?». Perquè clar, per això servim els migrants aquí: per servir. Per ser esclaus.
Potser, només potser, aquesta gent mereix quedar perquè són éssers humans. Esper no haver dit cap bogeria. I potser ja és hora de començar a dir les coses pel seu nom. Perquè està clar que aquesta immigració té una explicació i un origen. Els països d’on venim no estan malament perquè sí. Molts ho estan perquè qualcú els va saquejar abans. Si sembres colonització, reculls immigració. Però això no es vol assumir. Massa incòmode, massa responsabilitat.
I després, a ambdós costats, tenim el discurs clàssic: «És que venen aquí i no s’adapten». Però realment els ajudes a adaptar-se? O simplement esperes que oblidin d’on venen i com són per encaixar dins un model que tu has decidit? «És que són uns salvatges». Salvatges per no tenir els mateixos costums que tu? Per no xerrar amb el mateix accent que tu? I sí, potser hi ha persones que venen amb idees masclistes (per posar un exemple), perquè al seu país d’origen no hi ha polítiques feministes ni estructures que defensin la igualtat. Però de veres creus que tractar-los de salvatges serveix d’alguna cosa? O potser, només potser, podríem invertir en educar? Podríem posar recursos, acompanyar, crear espais segurs, fer feina des del respecte? Ah no, espera… que això no interessa. Quina bogeria acab de proposar.
Potser ja és hora d’assumir que, si sembres colonització, reculls immigració. I que no hem vengut a servir, hem vengut a existir. Potser ha arribat l’hora que, en comptes de preguntar qui rentarà els culs dels vostres padrins, comenceu a rentar-vos les idees.
Chaimaa Benyagoub
