Traducció de la ressenya del Masar Badil ( Moviment Ruta Revolucionària Alternativa Palestina), publicada originalment en castellà el 3 de març del 2025 a masarbadil.org
El documental No Other Land ha guanyat l’Òscar al millor documental llarg, moment que alguns han considerat com una victòria per a la causa palestina en l’escena cinematogràfica mundial. No obstant això, en examinar els detalls de la pel·lícula i el seu context, queda clar que aquest triomf no ha estat tant per la narrativa palestina com per a la figura del director israelià Yuval Abraham, qui gràcies a la seva posició dins del sistema occidental i israelià atorga al film la legitimitat necessària per arribar a la plataforma dels Òscar.
No podem ignorar que Abraham, malgrat ser un simpatitzant de la causa palestina, també és part del sistema colonial que va generar la Nakba i el que va seguir: el desplaçament, l’ocupació i l’assentament. Aquest director viu en terres confiscades, de les quals els habitants palestins van ser expulsats, i ara conta la seva història com si fos un mediador neutral, brindant veu al seu sofriment dins dels límits permesos per les institucions culturals occidentals.
Però, de quina narrativa parlem? És una història que porta la seva signatura, no la dels palestins mateixos. Aquí radica el problema central: el palestí no és qui narra el seu propi dolor, sinó que és l’israelià qui li atorga legitimitat dins l’espai cinematogràfic occidental. Això reflecteix clarament com es tracta la qüestió palestina des d’una perspectiva colonial, fins i tot en el context de la solidaritat. El palestí sempre es retrata com una víctima que necessita algú que el defineixi, que tradueixi el seu sofriment a un llenguatge que Occident entengui, i aquest llenguatge només pot ser el del mateix colonitzador.
Al discurs, quan rebé el premi, Yuval Abraham parlà amb duresa sobre els esdeveniments del 7 d’octubre, com si fossin el començament de la tragèdia, ignorant que la catàstrofe palestina s’estén des de fa més de setanta-cinc anys. No va esmentar la Nakba, ni el colonialisme d’assentaments, ni els desplaçaments continus, sinó que va equiparar l’ocupació amb la resistència a l’ocupació, adoptant un discurs liberal ambigu que rebutja la neteja ètnica, però no assenyala les seves arrels.
Aquest discurs complau la institució occidental que adopta la narrativa de «totes dues parts són culpables», però no representa la veritable història palestina, sinó que la distorsiona i la reprodueix d’una manera que no incòmoda al sistema que va atorgar el premi a la pel·lícula.
Siguem sincers: No Other Land va guanyar perquè el director és un jueu israelià, no perquè representi la narrativa palestina. Si la pel·lícula hagués estat purament palestina, difícilment hauria arribat als Òscar amb tanta facilitat. No és una exageració, sinó una realitat demostrable si comparam com l’Acadèmia tracta les pel·lícules palestines que no tenen signatura israeliana. Desenes de documentals palestins que han retratat massacres, demolicions i desplaçaments no han rebut aquest reconeixement perquè no van utilitzar el “narrador adequat”, el que pot formular la tragèdia palestina d’una manera que no desafia al sistema occidental, sinó que s’alinea amb ell.
Més sorprenent que el premi fou el discurs distorsionat que l’acompanyà. Alguns palestins i àrabs varen celebrar la victòria com si fos un assoliment per la causa, ignorant que la narrativa palestina no era presentada en els seus propis termes, sinó en els del narrador israelià. Com es pot celebrar una pel·lícula que no atorga als palestins el poder de contar la seva pròpia història i que no parteix del seu context històric i polític real, sinó de la visió de l’«israelià solidari» que decideix què es pot dir i què no?
Acceptar aquest premi com una victòria per la causa palestina és acceptar la marginació contínua de la veu palestina i la imposició de límits narratius acceptables per al colonitzador. No Other Land no és un triomf; és la reproducció d’una hegemonia en la qual el palestí pot ser un subjecte de la història, però mai el seu autor.
