Quin és el significat fonamental del premi Nobel de la Pau? Si repassam breument alguns dels seus guanyadors, ens apareixen Brack Obama, responsable de la guerra a Líbia i a Síria; la recent guanyadora del premi, Maria Corina Machado, feixista declarada i traïdora a la seva pàtria que no ha dubtat en demanar ajuda a Trump i Netanyahu perquè bombardejassin el seu propi país, Veneçuela, justament —quina casualitat!— el que té més reserves de petroli del món. Certament, el premi hauria pogut fer encara més el ridícul i caure en mans d’un altre dels nominats, ”l’ànec Donald”. El Nobel és un guardó, en definitiva, al servilisme imperialista, fins al punt que entre els seus guanyadors hi ha un dels majors genocides de la història global, protagonista d’aquest article.
L’imperialisme és la fase més desenvolupada del capitalisme, és la bèstia dels monopolis internacionals més poderosos del món que lluiten a través dels Estats exportant grans sumes de capital pel poder polític i el repartiment territorial entre les grans potències mundials. Veiem com amb Palestina no tenen escrúpols i ens miren de vendre la realitat com una qüestió ètnica o religiosa, quan no es tracta més que d’aquesta lluita imperialista pel control de rutes comercials amb el protagonisme una vegada més de la potència més poderosa del món, els Estats Units d’Amèrica.
Aquí és on retorna la figura de Henry Kissinger, secretari d’Estat dels EUA durant gran part del s. XX, i important per abordar la causa palestina o la qüestió de l’imperialisme contra el qual clamen els nostres carrers amb tanta força darrerament. Kissinger fou protagonista d’exportar tants negocis estatunidencs arreu del món com també “la democràcia” allà on fos necessari. En aquesta línia, va organitzar amb la CIA la coneguda operació Còndor a Sud Amèrica, destinada a derrocar per la via dels cops d’Estat qualsevol govern que fos una amenaça directa pels beneficis empresarials dels EUA. Els casos més famosos són el suport econòmic i polític a la dictadura Argentina, i el cop de Pinochet a Xile, que derrocà al president legítim Salvador Allende. Veiem doncs quins són els valors “democràtics” del capitalisme i la seva ensinistrada bèstia imperialista.
El senyor Kissinger ha mort a l’edat de cent anys sense cap mena de judici i amb un reconeixement absolut per part de personatges d’arreu del món. La realitat és que la seva ombra es feu present en gairebé tots els conflictes que configuraren el món de la segona meitat del s. XX. Fou l’arquitecte de la Guerra Freda amb l’URSS, el responsable de bombardejos a Cambodja, matances a Timor Oriental, bombardejos a Laos, promotor del genocidi a Bangladesh i la guerra del Vietnam; i, fins i tot, principal interlocutor amb l’entitat sionista durant les guerres àrabs del Yom Kippur i supervisor orgullós de la mal anomenada Transició espanyola –sempre presumí d’haver col·locat personalment, a dit, a Joan Carles I.
Si en aquests moments és a l’infern, el més probable és que Kissinger hagi pegat un cop d’Estat al diable. Així doncs, la seva figura és digna d’estudiar no per haver guanyat l’any 1973 el Nobel de la Pau, sinó com un dels màxims genocides de la història imperialista, deixant a Adolf Hitler o Benjamin Netanyahu com a pobres aficionats. Són tants els capítols d’aquesta història macabra que farien falta tants anys com tenim per escriure com crims va realitzar, i que no hauríem d’oblidar de cap manera.
Frederic Guillem
