Al llarg d’aquesta peça podeu trobar un reportatge fotogràfic que recull les diferents experiències, impressions i molts dels aprenentatges viscuts pels militants de la Brigada Internacionalista Fayez Badawi, amb base a Mallorca i associada al col·lectiu antiimperialista Ciutadans per Palestina, que a principis de 2025 passaren un període de temps als territoris palestins de Cisjordània (Addifa Algharbia, en àrab romanitzat). En aquell moment s’acabava d’aprovar un “alto el foc” entre Israel i les forces de la resistència palestina a Gaza, que com és habitual l’entitat sionista trencà contínuament: durant el primer mes, assassinà 118 palestins més. Com a tants altres contextos de “treva” a la Franja, l’Exèrcit israelià aprofità per intensificar la colonització a Cisjordània amb l’operació Mur de Ferro, que des de llavors ha exacerbat el control social, la violència colona i la repressió militar a la regió, amb accions tan brutals com el desallotjament i el desplaçament massiu de més de 40.000 persones de la ciutat de Jenín. A més, llavors l’Estat sionista acabava de posar damunt la taula un projecte per legalitzar l’annexió de la Cisjordània ocupada, que continua cremant etapes cap a l’aprovació definitiva al parlament. Tot plegat dibuixa el context amb què treballà la Brigada i sobre el qual les fotografies següents ajuden a aprofundir.
Aquesta altra cantonada del camp exemplifica com les famílies col·loquen una placa amb el nom del poble original del qual varen ser desplaçats durant la Nakba, l’any 1948. La clau simbolitza el retorn que protagonitzaran algun dia, quan recuperin les seves terres i puguin conquerir la seva llibertat.
A l’entrada principal del campament de Dheisheh, hi ha un mural en homenatge a un màrtir del camp. També s’aprecien iconografies de líders històrics de la resistència palestina, com Iàssir Arafat o George Habash, fundador del Front Popular per l’Alliberament de Palestina (FPLP).
A la carretera d’entrada a Dheisheh, una imatge d’Abu Ali Mustafa dona la benvinguda al campament. L’antic secretari general del FPLP fou assassinat per un míssil de l’Exèrcit sionista que impactà contra la seva oficina a Ramal·lah el 2001. Avui les brigades de combatents del Front Popular duen el seu nom.
Les ciutats de Betlem i Al Quds (Jerusalem), així com les línies d’autobús que les uneixen, es troben separades territorialment per murs i checkpoints fixos. Totes les entrades de Betlem es troben fortament vigilades; hi ha limitacions d’accés que depenen dels antecedents familiars i del lloc de residència de qui vol passar.
A Dheisheh hi ha centres socials com Laylac. Aquí, els joves poden socialitzar entre ells i conèixer brigadistes com nosaltres: compartírem cançons populars i de resistència, a més d’himnes antifeixistes universals com Bella Ciao. Després dels concerts i les xerrades, compartírem i cuinarem amb ells una coca de trempó, tot un èxit culinari i internacionalista.
Els companys de Dheisheh ens dugueren a la part més alta del camp, de nit, i ens explicaren que és per aquí per on entren els soldats de l’ocupació quan fan incursions. També ens mostraren els nous assentaments il·legals que hi ha als turons que envolten el camp. Els colons són cada vegada més a prop. S’aprecien els dipòsits d’aigua sobre els habitatges dels palestins, que no tenen accés a aquest bé de forma corrent i regular –només una vegada cada 30 o 40 dies–.
Al mateix campament, visitàrem el cementeri dels màrtirs, on hi ha totes les víctimes de les forces d’ocupació de Dheisheh d’ençà de la primera Intifada, l’any 1987, fins a l’actualitat. La gestió del santuari corre a càrrec de la comunitat. És l’expressió d’una victòria popular, ja que els soldats sionistes sempre intenten segrestar els cossos i els dipositen al que es coneix com a “cementiri de nombres”. Podem observar destrosses al cementeri dels màrtirs, una afronta en sí mateix a l’ocupació que els colons que baixen dels turons a cometre aldarulls no poden tolerar.
Anàrem d’excursió als afores de Betlem per fer escalada amb alguns joves de Dheisheh Camp i els responsables del projecte Wadi Climbing Palestine. Els infants de barris limítrofs també se sumaren i participaren activament, sense deixar de vigilar atentament si apareixien forces d’ocupació. No tenen permís per escalar i els tràmits burocràtics necessaris són molt difícil d’aconseguir –una eina de control social i un mecanisme més de la complexa xarxa jurídica que sosté l’apartheid–.
Al camp de refugiats Aida, també al voltant de Betlem, hi ha centres socials on es desenvolupen tota mena d’activitats polítiques, socioculturals i esportives. Podem apreciar el camp d’esport, freqüentat assíduament per brigadistes escocesos i irlandesos, a més del mur d’apartheid que limita el camp i la ciutat. Hi ha més de set franctiradors a un checkpoint que divideix el cementeri locals en dues parts: una jueva, l’altra palestina.
A Aida Camp, Betlem, un mural representa la Nakba (catàstrofe, en català), que significà l’assassinat de prop de 700.000 palestins i el desplaçament forçós de més d’un milió. Com a resultat d’aquest extermini i exili, naixeren els camps de refugiats, reconeguts per les Nacions Unides i gestionats per l’UNRWA des del 1948.
Fotografies del centre de la ciutat de Nablus, al nord de Cisjordània. És un dels nuclis més poblats i reconeguts del territori palestí en termes d’economia i comerç. Observam les muntanyes de la vall on s’emplaça la ciutat i part dels carrers on s’alcen les revoltes habituals contra les forces d’ocupació.
La vida local és intensa i els seus habitants viuen amb plena normalitat les iconografies dels màrtirs de la ciutat. Nablus compta amb un grup de la resistència anomenat el Cau dels Lleons. Va aparèixer l’any 2022 i té un gran suport popular. Tot i ser recent, ja té un elevat nombre de màrtirs. El grup actua de manera unificada, independentment de l’afiliació política de cada milicià. Són molt estimats a la ciutat de Nablus.
Així llueix l’entrada del Keffiyeh Center, centre social juvenil de New Askar Camp, establert l’any 1950 al terme municipal de Nablus. Al centre s’organitzen tota mena d’activitats socioculturals per a joves i infants del camp, que necessiten trobar refugi a una quotidianitat marcada per l’assassinat de familiars i amics per part de l’Exèrcit sionista, que els amenaça fins i tot quan juguen als carrers.
Una jove del camp ens mostrà la pintura que havia començat a dibuixar. Ens explicà que era un símbol de tristesa, però alhora d’esperança per una Palestina lliure.
Al mateix camp ens dugueren a la zona limítrofa amb els murs que encerclen el poble. Els habitatges d’aquell indret es troben a pocs quilòmetres d’assentaments militars i de colons. Ens explicaren que feia menys d’una setmana assassinaren un nin allà mateix, i que els dispars contra les cases són habituals. A la fotografia s’aprecien vidres trencats i forats de bala arreu de la façana.
Recollírem imatges dels murs d’Abu Dis i d’Al Zariyeh, que fan de límit entre aquest poble i Al Quds (Jerusalem). Passejàrem amb una família que ens explicà com han vist créixer el mur que ha separat la seva pròpia família, que no poden visitar amb normalitat. Presenciàrem les obres d’art de protesta i resistència que hi ha als murs. Pintades dutes a terme en clandestinitat plenes d’iconografies, símbols i líders polítics, com és el cas de Marwan Al Barghouti, pres des del 2002 i condemnat a cadena perpètua –perquè les diferents faccions i partits palestines el consideren un perfil d’unitat que podria substituir al decrèpit i corrupte lideratge que representa Mahmud Abbas–.
Hebron és la ciutat més poblada de Palestina, amb més de 200.000 habitants. És molt coneguda per tenir una antiquíssima història de comerç, i pel seu mercat tradicional. Actualment és més famosa pel fet d’estar dividit en el que es coneix com H1 i H2. Els colons, aproximadament uns 850, viuen a la part alta de la ciutat, Hebron 1, que compta amb una base militar amb prop de 1.000 efectius. A Hebron 2 hi viuen uns 35.000 palestins que no poden entrar a l’altra zona, on queden alguns pocs residents palestins que viuen tota mena de dificultats.
A la primera imatge observam com damunt la zona H2 hi ha habitatges de colons, que llencen habitualment fems, pedres i tota mena d’objectes als palestins, fins al punt que han ocasionat víctimes mortals. La majoria de comerços han hagut de tancar per mor de l’assetjament i l’atac continu dels colons, a més de per culpa dels múltiples restriccions i impediments de l’administració sionista. La segona foto mostra un nin que carrega dolços palestins que ven al carrer. Darrere ell s’aprecia l’entrada absolutament militaritzada a Hebron 1, on tenguérem incidents quan provàrem d’enregistrar documentació i aproximar-nos al checkpoint. Els soldats amenaçaren amb detenir-nos i confiscar les imatges… afortunadament aconseguírem evitar mals majors als que, avui, els habitants de Palestina s’enfronten quotidianament i amb un final molt més tràgic, cruel i injust.
A la data de publicació d’aquest reportatge, els integrants de la Brigada acaben de tornar d’una segona estada a Palestina que s’ha desenvolupat entre novembre i desembre del 2025; podeu escoltar reflexions i noves aportacions del seu treball internacionalista a l’entrevista que han concedit recentment a GeopolitikaZ Ikerketa Taldea.
BRIGADA INTERNACIONALISTA FAYEZ BADAWI
